PREGUNTES FREQÜENTS
L'amnistia és una reivindicació conjunta per part de partits, entitats i societat civil.
Aquí pots trobar les respostes als teus dubtes:
PREGUNTES FREQÜENTS
L'amnistia és una reivindicació conjunta per part de partits, entitats i societat civil.
Aquí pots trobar les respostes als teus dubtes:
Què és l’amnistia?
L'amnistia és una causa d'extinció de les responsabilitats penals, civils o administratives que es deriven de l'existència d'un conflicte polític. Així, aprovar una amnistia és reconèixer l'existència d'aquest conflicte que, en el cas català, només pot ser resolt per la via de l'autodeterminació. Per tant, es tracta de l'única via que reconeix la injustícia col·lectiva que suposa la repressió del moviment sobiranista des de la consulta del 9-N de 2014 fins a l'actualitat.
Qui es podria beneficiar de l’amnistia?
L'amnistia és l'única solució col·lectiva que beneficia totes les persones represaliades per l’Estat espanyol -presos polítics, exiliats i persones actualment investigades o condemnades- per actes d'intencionalitat política realitzats des de la consulta del 9-N.
Com s’aconsegueix l’amnistia?
Davant la negativa de la Mesa del Congrés dels Diputats d'admetre a tràmit la Llei d'amnistia presentada el passat mes de març per ERC, JxCat, CUP i PDeCat, iniciem una triple ofensiva - política, ciutadana i social-: hem activat el dret de petició.
Hem entregat milers de signatures perquè la Llei d'Amnistia es debati i s'aprovi al Congrés dels Diputats mostrant el gran consens de la societat catalana per l'amnistia.
L’indult no és una solució col·lectiva, només treu 9 persones de la presó. Només amb l’amnistia se soluciona la situació de les més de 3.300 persones represaliades.
L’amnistia és inconstitucional com afirma el govern espanyol?
No. L'únic que prohibeix la Constitució són els anomenats indults ¨generals¨. En canvi, i d'acord amb la jurisprudència del mateix Tribunal Suprem espanyol, les amnisties no només es consideren constitucionals, sinó que algunes d'elles, com la de 1977, són plenament vigents.
També defensen aquesta visió juristes de reconegut prestigi com José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del TS, que ha defensat nombroses vegades la necessitat de l'amnistia per a totes les persones represaliades del procés -en comptes d'altres opcions que ha posat damunt la taula el govern espanyol, com els indults o la reforma del Codi Penal.
Per què apostem per l’amnistia en comptes de l’indult o la reforma del Codi Penal?
Perquè l’amnistia és l’única mesura que inclou totes les persones represaliades des del 9-N, i no només els presos polítics i els exiliats.
En canvi, l'indult, que és una decisió personal plenament respectable, és una solució individual de la qual només es poden beneficiar persones ja condemnades amb sentència ferma.
Finalment, no plantegem una reforma del delicte de sedició al Codi penal perquè creiem que directament s’hi hauria de derogar, atès que és un delicte impropi de democràcies consolidades.
És veritat que, si s’aprova l’amnistia, també se’n podrien beneficiar els policies investigats per l’1-O?
La Llei d’Amnistia que es portarà al Congrés dels Diputats, fruit del consens entre els partits, entitats i societat civil, no demana l’amnistia ni per als policies i guàrdies civils que van reprimir el referèndum de l’1-O amb violència, ni per als seus responsables polítics.